Enquadrament: és aquella proció d'escena que es decideix fer entrar en una fotografia. Les càmeres fotogràfiques capturen imatges amb límits establerts, la selecció de què entra i què no, està limitada per un marc que també limita la nostra visió en el moment de fer la fotografia.
Obertura del diafragma: L'obertura del diafragma és la que regula la quantitat de llum que pasarà per l'objetiu fins el sensor de la càmara, es pot comparar amb l'iris de l'ull humà. Son un conjunt de làminas que es tanquen i s'obren, depenent del número f . El diafragma també influencia a la profundtat de camp. Les f son un valor que determina la quantitat de lum que l'objectiu permetrà entrar al sensor, quan més petit és el número, més llum passarà., i quan més gran el número, menys llum passarà.
Velocitat d'obturació: l'obturador controla el temps durant el qual entrarà la llum, la velocitat amb la que s'obre i es tanca aquest mecanisme afectarà a la quantitat que entra. A més velocitat, menys entra la llum, i a menys velocitat, més entra la llum. Les diferents velocitats d’obturació són una escala numèrica, i el que fan és determinar quanta estona estarà l’obturador obert. Aquesta estona es mesura en segons, això vol dir que per exemple una velocitat de 1/250, l’obturador estarà obert durant una 250 mil·lèsima de segon.
Sensibilitat ISO: és la capacitat del sensor d'imatge a ser més o menys sensible a la llum, es a dir, quanta quantitat de llum ha de recollir. El número ISO fa que la càmara sigui més o menys sensible a la llum. El terme sensible, s'utiliza per referir-se a la rapidesa amb la que reaccionarà el material fotosensible a l'acció de la llum. Els valors més baixos són els més "ressistents" a la llum, i el svalors més alts, són els menys "resisstents".
Plans: Hi han diferents plans com ara pla detall, primer pla, pla general, pla americà ...
Fora de camp: Fora de camp consisteix en explicar a on s'ha fet la foto, que és...
Composició: Consisteix en explicar la forma que té la fotografia, la composició dels elements, com és llegeix, les línies que predominen...
Punt de vista: Hi han diferents punts de vista com ara picat, contrapicat, frontal ...
AFTER EFFECTS
Stop motion: animació en volum. És una tècnica d'animació que consisteix en capturar un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que, el resultat final faci l'efecte que l'objecte es mou.
Frame o fotograma: en el cinema, un fotograma, o un quadre de pel·lícula, és una de les imatges individuals en una pel·lícula. És l'element més petit de la pel·lícula. Si es projecten molts fotogrames seguits, a una determinada freqüència, pot arribar una senasació de moviment.
Punts d'anclatge: és el punt d'orientació central d'un element en el panell de "Visualització de la composició".
PNG: Format d'imatge que pesa poc i comprimit i permet la transparència. permetent montar a sobre sense que es vegi un fons blanc.
PSD: Photoshop format
VÍDEO
Camp de visió i fora de camp: el camp de visió és el que queda dins de l'enquadrament. Fora de camp és el que queda fora.
Tipus de pla: poden ser obert, on hi haurà molta informació però poca dels personatges; i tancat, perd informació del paisatge, però dona més informació dels personatges.
També depenen de la mida:
- Gran pla general: les figures human quasi no es veuen. Amples paisatges.
- General:: és ampli, tot l’escenari, descriptiu. Figura humana es veu sencer.
- Pla sencer: normalment agafa només un personatge per ressaltar els detalls que el
caracteritzen.
- Pla americà: es veu la figura des dels genolls cap amunt.
- Pla mig: figura humana de cintura cap amunt.
- Primer pla: només es veu la cara, per les expressions facials els personatges. Intimitat
amb el personatge.
- Gran primer pla: mostra l'expressió del rostre.
- Primeríssim pla: per detalls del rostre.
- Pla detall: s’enfoca un objecte, o part del cos; centrar l’atenció del espectador en un objecte.
Càmera fixa: la càmera resta immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant. En els primers anys del cinema la càmera fixa era molt habitual en totes les produccions.
Moviments de càmera:
- Sobre el propi eix:
- Panoràmica: és el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblic. Generalment la panoràmica es fa servir per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix quadre.
- Tràveling: és un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails. Segons els moviments distingim entre tràveling lateral o frontal.
- Tràveling frontal: És quan la càmera es mou cap endavant o enrere: o bé seguint un personatge que es mou o bé apropant-s’hi o allunyant-se’n.
- Tràveling lateral: segueix el moviment del personatge des del costat.
- Tràveling vertical: la càmera fa un moviment ascendent o descendent.
- Tràveling circular: descriu un cercle al voltants del personatge.
Moviments lliures: (és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua (quan porta la càmera una persona a sobre).
- Moviment lliure amb grua.
- Càmera en mà.
- Steadycam: càmera que amb els seus accessoris va subjecta a l’espatlla de l’operador mitjançant cinturons i suports lleugers per evitar vibracions- (accidents, guerres, aglomeracions…).
Moviments òptics:
- Zoom.
- Efecte Vèrtigo: tràveling + zoom
Punts de vista:
Càmera objectiva: narrador extern, no es personatge de la història, és de fora.
Càmera subjectiva: narrador intern, el personatge de l’historia és a dins, i ens explica la història.
La síndrome del vídeo vertical: és una divertida aproximació a la pràctica habitual i tan poc encertada de gravar en vertical amb el mòbil.
Muntatge:
Muntatge dialèctic: és aquell que pretén que de dos plans successius en sorgeixi una idea, que no hi és en cap dels dos per separat.
Muntatge altern: consisteix en dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que, finalment, convergiran. Ex: escenes de persecucoió
Muntatge paral.lel: dues o més escenes, que passen en moments i en llocs diferents, se’ns van mostrant als espectadors per crear un estat d’ànim o una associació d’idees.
Pla seqüència: pla que és manté durant tota una seqüència, el temps cinematogràfic coincideix amb el temps real, cosa que no passa amb la combinació de plans.
Continuïtat o raccord: la relació entre un pla i el següent en el muntatge.
Direcció de la llum:
Llum creuada: entre dos focus o reflectors sobre un personatge aconsegueix nitidesa en la figura perquè no es produeixen ombres.
Llum picada: és un recurs expressiu que s’aconsegueix col•locant el focus de llum a sobre de l’objecte
Llum contrapicada: des de baix, ressaltarà les ombres exageradament
Contrallum: el focus instal•lat de cara a la càmera, d’esquena al personatge que volem gravar-
Llum frontal: situada darrera la càmera, tendeix a aixafar o deixar plans l’objecte o persona filmats.
Llum lateral: remarca les siluetes i el contorn, donant més relleu al pla, en deixar una part de l’objecte a l’ombra.
Qualitat de la llum: La llum d’interior molt baixa transmet un ambient de pobresa o angoixa, una llum amb focus ambient carregat, mentre que la llum natural busca el realisme.
En exteriors, a migdia, amb un sol caient a plom no es pot gravar perquè els objectes no tenen cap matís i la llum tan forta els difumina, mentre que les hores preferides per gravar exteriors són la primera del matí o la darrera de la tarda.
PUBLICITAT
Briefing: document en el qual es recull tota la informació prèvia sobre l’empresa i el producte per tal de poder iniciar la campanya en la direcció encertada.
Segmentació: és l’acció de dividir el conjunt del mercat en diferents parts per a triar el públic objectiu de cada anunci. Aquesta divisió es pot fer amb diferents criteris: edat, sexe, interessos, etc.
Públic objectiu: és el grup de persones que comparteixen unes determinades característiques i que per això seran el públic a qui anirà dirigit un anunci. En anglès s’utilitza el terme target.
Director d’estratègia (Planner): és la persona (o departament) encarregada de dissenyar la planificació d’una campanya publicitària.
Identificació: estratègia publicitària que consisteix a buscar que l’espectador d’un anunci s’identifiqui amb el seu protagonista, de manera que vulgui consumir el mateix producte. S’acostuma a distingir entre identificació real i identificació ideal.
Posicionament: estratègia que consisteix a determinar en quin espai es col·loca el propi producte respecte dels de la competència en la ment del consumidor.
Eslògan: frase breu que resumeix el missatge d’una campanya publicitària i normalment es col·loca al final dels anuncis televisius.
Publicitat emocional: estratègia que consisteix a anunciar un producte utilitzant emocions lligades al producte en lloc d’arguments racionals.
Publicitat viral: publicitat (de vegades camuflada) que es transmet per internet de manera similar a com es transmet un virus: una cèl·lula infectada en contagia unes quantes que al seu torn en contagien cadascuna unes quantes més i d’aquesta manera amb l’acció de cada actor no es sumen infectats sinó que es multipliquen.
Jocs publicitaris: jocs, generalment gratuïts i a Internet, encarregats per una marca per tal que el seu producte o logo sigui el centre del joc.
Publicitat enganyosa: publicitat que indueix els espectadors a errors sobre la seva naturalesa, preu, qualitat, etc.
Postproducció: és l’etapa final del rodatge d’un anunci en la qual es munten les imatges, es retoquen si cal, s’hi afegeixen efectes especials, la banda sonora, etc.
Efectes sonors: Un efecte de so o efecte d'àudio és un so generat o modificat artificialment, o un procés de so emprat amb finalitats artístiques o de contingut en el cinema,... Els efectes de so es graven i reprodueixen per donar un contingut narratiu o creatiu.
Director d’estratègia (Planner): és la persona (o departament) encarregada de dissenyar la planificació d’una campanya publicitària.
Identificació: estratègia publicitària que consisteix a buscar que l’espectador d’un anunci s’identifiqui amb el seu protagonista, de manera que vulgui consumir el mateix producte. S’acostuma a distingir entre identificació real i identificació ideal.
Publicitat emocional: estratègia que consisteix a anunciar un producte utilitzant emocions lligades al producte en lloc d’arguments racionals.
Relacions publiques: Procés de comunicació estratègica que construeix relacions mútuament avantatjoses entre les organitzacions i els seus respectius públics. En altres paraules, parlem de persones que s'especialitzen en dur a terme accions de comunicació estratègica que serveixin per relacionar a les empreses amb el seu públic.
Spot: és un anunci format per un missatge persuasiu, elements visuals, auditius, imatges i música que serveixen per a estimular als usuaris perquè comprin o s'identifiquin amb una marca..
Marketing: és el sistema d'investigar un mercat, oferir valor i satisfer al client amb un objectiu de lucre. Aquesta disciplina, també anomenat màrqueting, es responsabilitza d'estudiar el comportament dels mercats i de les necessitats dels consumidors.
