EL DIT DE L'ULL FOTOGRAFÍA INCOSIENT
Museu de Granollers
Comissariada per Joan Foncoberta
Del 14 d'octubre al 28 de novembre
Una selecció d'artistes internacionals Joachim Schimdt Blanca Viñas, Roberto Huercaya, Christian Allen / Nancy Bean, Philip Schuette, Sylvie Bussières, Andreas Müller-Pohle, Juana Gost, Miguel Angel Tornero, Luis Gordillo, Francele Cocco, Blanca Casas Brullet, Pierre Cordier, Nino Migliori, Pere Formiguera i Lluís Estopiñan.
Joan Foncoberta, ha seguit al criteri una selecció internacional i intergeneracional de artistes que donen testimonis a precupacions, a part fugeixen de l'obsessió de controlar l'art.
Presenten els seus treballs de gran riquesa plàstica i conceptual i ens il·lustren el joc i l'exploració del productiu recorregut al llarg dels molts vessants de l'atzar.
Amb tècniques com l’escriptura automàtica, l’objet-trouvéo el cadavre-exquis, els surrealistes en van fer justament bandera: la màgia de l’aleatorietat i d’allò imprevist desbaratava la obsessió de control de l’art tradicional, massa lligat a programes i rutines.
El estil d'aquestes obres és atzar.
La obra que més em va cridar l'atenció va ser la de Christian Allen que li va penjar en el coll a la seva gata una camerà automàtica amb un disparador programat per captar imatges a mesura que recorre el barri.
Francele Cocco, ens va explicar com va fer la seva obra que va realitzar a la quarentena.
El desastre imprevist en una oportunitat d'una inundació sorgeix un llibre d'arista.
La seva obra es basa en els intents de control de la fotografia.
Va ser una exposició molt bonica, on els artites van deixar ananr la seva imaginació.
Em va entusiasmar que la Francelel ens pogués explicar la seva obra.
FESTIVAL PANORÀMIC
El 19.10.21, vam anar a la Roca Umbert. Amb obres que tracten la incertesa, l’atzar i la predicció.
Vem veure un seguit de diferents exposicions:
ONE MINUTE FOREVER, Les obres estarán exposades del 14 d'octubre al 14 de novembre a la Roca Umbert la fàbrica de les arts a Dents de Serra.
L'artsita és Erwin Wurm.
El estil és obres d'un minut. Aquestes escultures es fan amb objectes i amb posicions no gaire possibles
d’aguantar durant molta estona. Estableixen relacions improbables entre les persones i els objectes.
Les seves obres artìstiques és la necessitat de reinventar la nostra relació amb la realitat, com ho fa ell.
Les escultures, protagonitzades pels visitants, prenen forma de fotografia, vídeo o instal·lació i estableixen relacions improbables entre persones i objectes amb postures impossibles de sostenir durant molt temps.
Wurm ha realitzat treballs a partir de modificacions espectaculars de vehicles i edificis.
Andrès Hispano és el comissari, segueix un criteri en base a veure noves cose com el joc des de la revolta doméstica d'objectes cotidians. Ell mateix ens va introduir les obres de Wurm.
En general una exposició diversa amb humor surreal i fins a irreverent i enraquidora.
El que més em va agradar va ser el jocs perímes que estaven allà fet pel artista.
També hi havien moltes obres que es molt difícil d'aguantar.
Aquestes obres les possaria a partir dels anys 2000, em sembla característic de l'art contemporani.
NO PLACE LIKE HOME, aquesta exposició esta ubicada a la Roca Umberts dins de dents de serra, estarà expossada del 14 d’octubre al 14 de novembre.
Exposició de Weronika GÄ™sicka, comissariada per Andrés Hispano.
Aquestes obres són famílies fictísies, no són reals.
Les obres tenien expresions, amb alguna deforma a la part del cós o l'expressió de la cara.
La seva obra són fotografies manipulades, collages, instal·lacions i escultures, ens parla de la memòria forçada: aquella que parla d’un passat que trobem a faltar sense haver-lo viscut perquè així se’ns ha fet creure que ho havíem de sentir.
Amb un particular sentit de l'humor, crític i originalitat.
Des de la crítica a la societat actual a la idealització a la família perfecta.
Aquestes obres les situaria en els finals del S.XX o principis del S.XXI, crec que es començava a lluitar contra la idealització de família perfecte.
THE IMMORTAL JELLYFISH, aquesta exposició esta ubicada a la térmica de la Roca Umbert, estarà del 14 d'octubre fins el 28 de novembre.
L'artista Rosana Antolí presenta una instal·lació site-specific, la investigació artística d’Antolí busca en l'aigua un element relacional que és capaç de construir paisatges associa les altes temperatures que va patir la central tèrmica amb el canvi climàtic, i proposa una ficció on aquesta central és el refugi de la medusa immortal.
Aquesta intervenció de caràcte immersiu es planteja com un compendi d'escultura, so i vídeo en una coreografia performativa.
El principi no entenia molt bé el que és referia pero després que ens ho expliquessin ho vaig entendre, m'agrada com esta colocat amb les llums i el significat que l'artista vol transmetre la madusa amb el cambi climàtic. Aquesta obra la possaría els anys 2000 es moderna, amb tota la visivilitzat que se li esta donant al cambi climàtic.
IMAGINACIÓ ESPECULATIVA: EL LLEGAT AFROFUTURISTA, Aquesta exposició es troba els espais d'arts de la Roca Umbert que estarà del 14 d’octubre al 28 de novembre.
Exposició comissariada per Mercè Alsina ha seguit el criteri des d’una perspectiva de gènere i atén també a una diversitat geogràfica.
Els artistes participants: John Akomfrah, Nuotama Bodomo, Osborne Macharia, Fabrice Monteiro, Jacque Njeri, Lola Flash, C.J. Obasi, Janneen Talbott i Norris Adoro.
Les tècniques que han utilitzat són de vídos, so, escultura, fotografía i cómics.
Un llenguatge de rebel·lió i reivindicatiu, una projecció que supera l’anàlisi de l’africanisme històric de la modernitat i ofereix una mirada nova al concepte del racisme.
Una instal.lació amb l'objectiu de rebalió, un món igual sense pedres pel camí.
TOP MANTA, Aquesta exposició és troba a la Roca Umbert a la fàbrica de les arts, està expossada del 14 d’octubre al 28 de novembre.
Exposició a l’espai públic a càrrec del Sindicat de Manters, comissariada per Lucía Piedra.
Aquesta exposició ens parla del sindicat del manters i la seva lluita, fa un recorregut per la vida del sindicat utilitzant la ficció com a eina política que permet reconstruir el passat per reorganitzar el present i el futur d'una manera més justa.
