S A N T A M Ò N I C A
24 de setembre fins al 9 de gener del 2022
El 9 de novembre vam anar a veure l'exposició: EXPOSAR, NO EXPOSAR-SE, EXPOSAR-SE, O EXPOSAR.
En la que han participat diferents artistes com Dina Kelberman i Jonatahn Brown amb l'obra Reacció en cadena, i Mònica Rosselló i Jordi Guillumet amb Tabula rasa.
Roger Bernat amb la seva obra Desnonissea.
TABULA RASA
Aquesta obra esta feta per Mònica Rosselló i Jordi Guillumet.
Mònica Roselló va esta amb nosaltres ens va guia amb les seves obres. Presenta un dispositiu que convida a l’espectador a reconstruir el mosaic d’un record versemblant.
En l'antigitat de Grécia és considerava taula de cera que deixaven la seva emprenta, deixes per sempre la emprenta.
Depenent de quanta estona hi ets té diferent intensitat.
Aquesta exposició fa veure si una cosa la recordem o ens en oblidem ben ràpid.
La primera obra per la qual vem passar era una imatge d'un llibre en blanc on la teva ombra escrivia el record, la segona eren projeccions d'imatges sobre tela amb memòria, la tercera també era una projecció sobre una tela amb memòria, la quarta eren unes ombres d'uns objectes que recordaven a una ciutat, i l'última eren unes imatges antigues que recordevan a el tacte, tot això fent referència a la memòria.
REACCIÓ EN CADENA
Els autors van ser la de Dina Kelberman i Jonathan Brown.
Comisssariada per Fèlix Pérez-Hita i Andrés Hispano.
Com diu Joan Fontcuberta, "davant de l’excés i la bogeria d'acumulació icònica propiciada per internet, és urgent una ecologia visual".
Aquesta exposició treballa amb vídeos i fotos, imatges que expliquen una mena d'historià, estan relacionades entre elles, algunes són més figuratives i d'altres abstractes.
Em va agradar veure la relació que te cada imatge i com els autors van enllaçar les imatges
A part vem anar a veure l'exposició, Energia, cultura i canvi climàtic, mb col·laboració de la Joana Moll.
Aquesta obra presenta examinar quan és contamina en el Santa Mònica.
El artista ha plentejat reduir la despesa energetica a un 50%.
Per tal d'assolir aquest objectiu, l'artista ha plantejat una taula de negociació on es realitzen trobades periòdiques per negociar el pressupost energètic de l'exposició i corregir-ne les possibles desviacions. Pot participar-hi el públic, equip directiu...
On se'ls hi preguntarà quin transport ha utilitzar per venir?...
Aquest projecte obre una oportunitat per debatre la relació entre cultura i gestió de recursos.
La performance més representada al nostre país, el desnonament, es converteix en un poema èpic que, com la performance original, només és representat sota demanda.
Aquesta obra està organitzada per el centre Arts Santa Mònica i els col·laboradors són Luana Raiter i Pedro Bennaton (Erro Grupo).
En aquesta exposició hi han escultures, vídeos i escanari, un faristol segons el ersonatge que hagis de interpretar.
Aquesta obra es basa en que el públic hi vagui i interpretir el paper que li toca.
OPINIÓ PERSONAL :
La exposició que més em va agradar va ser Tabula Rasa perque vem poder interctuar-hi.
El significat que hi ha derrere em sembla interesant.
A part de la expo reacció en cadena, em semblar interesant com ho relacionaven, com nosaltres ho haviem fet abans.